Visualització de contingut web

Declaracions Institucionals

Ací pot consultar les últimes declaracions institucionals del Consell. També pot utilitzar el cercador de declaracions institucionals fetes pel Consell des del 2006 introduint una paraula clau del títol o tema d'interés.

 

Font: Oficina del Secretariat del Consell
Data de creació: març 2019
Periodicitat: cada vegada que es produïsca una modificació
Data d'actualització: d'acord amb l'última declaració publicada
Fonament: art. 37.2 del Decret 105/2017, de 28 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 2/2015, de 2 d'abril (DOGV núm. 8118, de 01.09.2017)

« Ves enrere

Declaració institucional davant la situació d'emergència de les persones refugiades en Moria a l'illa grega de Lesbos

Declaració institucional davant la situació d'emergència de les persones refugiades en Moria a l'illa grega de Lesbos

Órgan: Consell

Data: 02/10/2020
Localitat: AYORA

Temes: Igualtat ;


Text:

Declaració institucional davant la situació d'emergència de les persones refugiades en Moria a l'illa grega de Lesbos:

En la matinada del passat 9 de setembre, un incendi provocat va destruir gran part del centre de recepció de sol·licitants d'asil de Moria, a l'illa grega de Lesbos. Aquesta instal·lació té capacitat per a 2.500 persones però en el moment de l'incendi residien més de 12.000 homes, dones, xiquets i xiquetes. Són persones que porten anys vivint en inacceptables condicions de sobreocupació i amuntegament en el major camp de persones refugiades d'Europa; milers d'elles han quedat ara abandonades a la intempèrie.

En 2016, una delegació del Consell encapçalada per la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives va respondre a la invitació de les autoritats regionals gregues i va visitar el camp de Moria. Així es va poder conèixer de primera mà la situació de les persones que fugien, entre altres causes, de la guerra de Síria. En aquella visita institucional es van signar sengles protocols d'intencions de la Generalitat amb els governs de les regions gregues de l'Egeu Sud i de l'Egeu Nord, posant de manifest la voluntat de la Comunitat Valenciana d'acollir a persones refugiades procedents d'aquella zona.

Lamentablement, malgrat els esforços del Consell i de la disposició de molts ajuntaments, que van aprovar mocions declarant els seus municipis "ciutats o pobles refugi", en aquell moment el Govern d'Espanya no va tindre voluntat política de canalitzar les mostres de solidaritat, va rebutjar els oferiments d'acolliment i va incomplir el compromís assumit en el Consell Europeu de reubicar al nostre país a 9.323 persones refugiades, acollint tan sols a un total de 1.359.

Ara les organitzacions de defensa dels drets de les persones refugiades han demanat al Govern d'Espanya que participe en el repartiment que altres estats de la Unió Europea estan assumint i es comprometa de manera inequívoca i inajornable a reubicar i acollir a persones afectades per l'incendi del camp de Moria, que es troben en greu situació de desprotecció.

El Consell se suma a aquesta petició i torna a manifestar el seu compromís amb el dret internacional a l'asil i refugi i, concretament, la seua disposició a acollir en el nostre territori a persones refugiades afectades per l'incendi del camp de Moria.

En aquest sentit, des de la Generalitat s'està treballant en la implementació d'una experiència pilot de patrocini comunitari per al reassentament de cinc famílies sirianes procedents de camps de refugiats del Líban, l'agermanament valencià comunitari. En aquesta experiència, afavorida per ACNUR i desenvolupada pel Servei Jesuïta de Migrants Espanya i Càritas Diocesanes d'Orihuela-Alacant, Segorbe-Castelló i València, participen conjuntament el Govern d'Espanya, a través del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i la Generalitat, a través de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. És l'exemple que la col·laboració entre governs i administracions fa possible l'acolliment que la societat valenciana ha vingut reclamant des de la crisi de 2015.

L'emergència no sols ve marcada per la terrible crisi humanitària que s'està vivint en Moria, sinó també pel marc europeu comú de drets humans, que resulta d'obligat compliment per als estats membres de la Unió Europea.

En aquest sentit, i en virtut de l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), els Estats estan obligats a adoptar les mesures adequades per a parar atenció i protecció als més vulnerables, com els xiquets i xiquetes, les víctimes de tortura, violència o tràfic de persones, les persones amb problemes de salut i altres persones en situació vulnerable.

A més, l'article 2 del Tractat de la Unió Europea estableix que "La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes".

Per tot això, la resposta de qualsevol Estat membre de la UE, havent-hi tots ells ratificat el Conveni Europeu de Drets Humans, i d'acord amb els principis sobre els quals es fonamenta la UE, no pot ser una altra que contribuir en el marc de la Unió a retornar la dignitat a les persones que habitaven els camps de Moria i altres camps de l'illa de Lesbos mitjançant el seu trasllat a altres Estats membres que puguen garantir els seus drets fonamentals, inclosos els drets socials. Per si no fos prou, la majoria d'aqueixes persones entrarien en la definició de persones vulnerables establida en l'art. 21 de la Directiva 2013/33/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, per la qual s'aproven normes per a l'acolliment dels sol·licitants de protecció internacional, per la qual cosa l'acció del conjunt de les institucions de la Unió i dels estats membres ha de ser, si cap, encara més urgent

Així doncs, davant l'emergència de l'actual situació, el Consell, de nou, manifesta:

- La seua solidaritat amb el patiment de les persones i famílies desplaçades forçoses, especialment les que estaven en el centre de recepció de sol·licitants d'asil de Moria.

- La seua disponibilitat a col·laborar solidàriament amb la resta de comunitats autònomes en l'acolliment del major nombre de persones refugiades i asilades que li siga possible i la sol·licitud al govern espanyol a coordinar aquesta acció col·lectiva de les diferents comunitats autònomes i municipis. Per a això és necessari que el Govern d'Espanya inste la Unió Europea a l'obertura d'un corredor humanitari perquè les persones desplaçades puguen arribar des dels països d'entrada a Europa als països d'acolliment i que les ONG puguen proporcionar durant tot el trajecte aliments i altres elements indispensables per a la seua supervivència.

- El seu compromís per la creació d'una Xarxa de ciutats valencianes acollidores de persones refugiades i sol·licitants d'asil, amb un registre de les famílies acollidores, organitzats per les agències d'atenció a persones migrants, en estreta col·laboració amb les diputacions provincials i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies oferint les instal·lacions públiques que estiguen al seu abast.

- El compromís d'impulsar la col·laboració amb entitats públiques i privades i ONGs per a la cessió de l'ús d'instal·lacions de manera provisional per a l'acolliment de persones refugiades o peticionàries d'asil.

- La voluntat d'impulsar la vocació solidària de la ciutadania valenciana en l'acolliment de persones refugiades, amb el suport de les entitats que tradicionalment han protegit els drets humans de les persones desplaçades.

Per tot això el Consell crida a entitats, societat civil i ciutadania en general a sumar-se a aquest acolliment per a poder millorar la situació de les persones que fugen de la guerra i mostrar la solidaritat, dignitat, humanitat i justícia del nostre poble estant a l'altura d'aquest drama humanitari.