Visor de contenido web

Declaraciones Institucionales

Aquí puede consultar las últimas declaraciones institucionales del Consell. También puede utilizar el buscador de declaraciones institucionales hechas por el Consell desde el 2006 introduciendo una palabra clave del título o tema de interés.

« Atrás

Declaració institucional per a instar la declaració d’urgència en la tramitació de la reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola, per a la reintegració efectiva del Dret civil valencià

Declaració institucional per a instar la declaració d’urgència en la tramitació de la reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola, per a la reintegració efectiva del Dret civil valencià

Órgano: Consell

Fecha: 19/02/2021
Localidad: VALÈNCIA

Temas: Drets fonamentals Relacions institucionals ;


Texto:

Declaració institucional per a instar la declaració d'urgència en la tramitació de la reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola, per a la reintegració efectiva del Dret civil valencià:

La invocació del dret a l'autogovern només adquireix ple significat si té una plasmació real i efectiva, tant en l'àmbit institucional com en la vida quotidiana de les persones que són les principals destinatàries del seu exercici. I, en aquest sentit, si des d'un determinat territori es reivindica legítimament poder aconseguir el ple exercici d'una competència, no es fa com a mera expressió del desig d'un reconeixement teòric, sinó amb la intenció que aqueixa competència siga el títol habilitant per a l'adopció d'iniciatives que redunden en benefici de la ciutadania.

Des de la Comunitat Valenciana mai s'ha pretés posar en dubte la competència exclusiva sobre la legislació civil que l'article 149.1.8a de la Constitució de 1978 atorga a l'Estat, però sí cridar l'atenció sobre la restrictiva i inadequada interpretació que s'ha realitzat de la segona part d'aqueix mateix precepte quan s'ha calibrat i jutjat la constitucionalitat o inconstitucionalitat de les lleis aprovades per les Corts Valencianes en exercici de la competència exclusiva atorgada a la Generalitat per l'article 49.1.2a de l'Estatut d'Autonomia. Després de la reforma estatutària operada a través de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, van ser molts els preceptes de la norma institucional bàsica valenciana que van evidenciar la voluntat de superar la tradicional associació de conceptes entre la competència per a conservar, desenvolupar i modificar el Dret Civil Foral valencià i el costum agrari, i d'aquí ve que en 2007, 2011 i 2012, tres lleis autonòmiques en matèria de règim econòmic matrimonial, relacions familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen i unions de fet formalitzades, respectivament, tractaren de dotar a la ciutadania de noves eines jurídiques per a satisfer drets, interessos i necessitats propis del segle XXI.

Per mitjà de les seues Sentències 82/2016, de 28 d'abril, 110/2016, de 9 de juny, i 192/2016, de 28 d'abril, el Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat de la pràctica totalitat de l'articulat d'aqueixes tres normes, en considerar que amb la seua aprovació s'havia vulnerat la competència exclusiva de l'Estat abans esmentada. D'aquesta manera, la competència exclusiva autonòmica per a conservar, desenvolupar i modificar el Dret Civil Foral valencià va quedar constreta a l'àmbit de la vigent Llei 3/2013, de 26 de juliol, de la Generalitat, dels Contractes i altres Relacions Jurídiques Agràries, modificada mitjançant la Llei 2/2019, de 6 de febrer, de la Generalitat.

Però, lluny de ser assumida com a inqüestionable i inalterable, aquesta tancada i insistent identificació jurisprudencial de l'àmbit material del Dret Foral Civil Valencià amb el costum i les relacions jurídiques agràries va ser, des d'un primer moment, objecte d'importants anàlisis crítiques en la doctrina i va generar notables discrepàncies també en el terreny polític i social.

 

Així, des que en 2016 es van conéixer les referides sentències del Tribunal Constitucional, han sigut nombroses i variades les iniciatives adoptades pels poders públics i per entitats privades per a secundar, de manera decidida i inequívoca, la reivindicació d'un reconeixement ple i efectiu de la competència exclusiva que l'article 49.1.2a de l'Estatut d'Autonomia atribueix a la Generalitat. Més de cinc-cents municipis (sobre un total de cinc-cents quaranta-dos) de la Comunitat Valenciana han aprovat mocions en favor d'una reforma constitucional sobre aquest tema; les Diputacions Provincials de Castelló i València, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, universitats, col·legis professionals, sindicats, organitzacions empresarials i un bon nombre de diverses entitats socials i culturals s'han mostrat també partidàries de buscar una solució que sembla només pot passar per una modificació de la Constitució.

Especial esment mereix el paper exercit per la Comissió de Codificació Civil Valenciana, per l'Associació de Juristes Valencians (d'ara en avant, AJV) i per la Càtedra de Dret Foral Valencià i Desenvolupament Estatutari de la Universitat de València-Estudi General. La primera, que a partir de 2018 va passar a denominar-se Comissió Assessora de Dret Civil Valencià, va mantindre un important debat intern durant la segona meitat de 2016 sobre les conseqüències de les sentències dictades pel Tribunal Constitucional, que va desembocar en l'adopció de l'"Informe tècnic sobre les possibles opcions jurídiques per a garantir la competència de les Corts Valencianes per a legislar i desenvolupar el Dret Civil propi en virtut de l'exercici de l'autogovern" de 23 de febrer de 2017. En les conclusions d'aquest Informe ja es feia constar que el conflicte entre l'Administració General de l'Estat i la Generalitat entorn de l'abast de la competència exclusiva autonòmica ressenyada és de naturalesa política-constitucional i que la solució més adequada passa per la reforma constitucional.

D'altra banda, l'AJV i la Càtedra de Dret Foral Valencià i Desenvolupament Estatutari de la Universitat de València-Estudi General han jugat un paper essencial a l'hora de divulgar la rellevància del problema i sensibilitzar a la societat i al món acadèmic sobre la seua transcendència. En aquest sentit, mentre l'AJV s'ha encarregat de fer arribar la importància d'aquesta reivindicació als municipis de tota la Comunitat Valenciana i a moltes altres entitats públiques i privades fins a aconseguir l'aprovació de mocions, manifestos i altres iniciatives de suport, la Càtedra Institucional universitària de referència ha fet el propi en l'àmbit acadèmic, mitjançant l'organització de congressos, jornades, seminaris i xarrades, i a través de la promoció de publicacions especialitzades en la matèria i de la formació de nous investigadors que puguen dur a terme valuosos estudis des d'una perspectiva històrica i jurídica.

 

Fruit de tota aqueixa labor de debat i reflexió política, social i acadèmica va ser la presentació i tramitació en les Corts Valencianes de la "Proposició de llei de modificació de la Disposició Addicional Segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià", aprovada al febrer de 2020 amb un ampli consens i el vot a favor dels grups parlamentaris Socialista, Popular, Compromís i Unides Podem (és a dir, una majoria superior a les tres cinquenes parts de la Cambra). La iniciativa va ser remesa al Congrés dels Diputats, la Mesa del qual, en la seua reunió de 25 de febrer de 2020, la va admetre a tràmit com a Proposició de reforma constitucional i va acordar traslladar-la al Govern als efectes previstos en l'article 126 en relació amb l'article 146 del Reglament del Congrés, així com publicar-la en el Boletín Oficial de las Cortes Generales i notificar la decisió adoptada a les Corts Valencianes.

Transcorregut pràcticament un any des que la Mesa del Congrés prenguera tals decisions, i malgrat tractar-se d'una proposta de modificació constitucional molt delimitada (referida únicament a l'addició d'un nou paràgraf en la Disposició Addicional Segona de la Norma Suprema), encara no existeix un pronunciament sobre aquest tema i per tant persisteix, en la pràctica, el bloqueig d'una competència autonòmica exclusiva que, després d'haver-se aprovat les ja citades Lleis 3/2013, de 26 de juliol, i 2/2019, de 6 de febrer, de la Generalitat, en l'àmbit dels contractes i altres relacions jurídiques agràries, i tenint en compte la reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, manca d'altres possibilitats aplicatives sense l'existència d'una nova base constitucional sobre la qual poder consolidar-les. Només l'aprovació de l'al·ludida reforma constitucional i la seua immediata entrada en vigor en 2021 permetrien revitalitzar una competència exclusiva reconeguda en la lletra de l'Estatut d'Autonomia i mai impugnada, però que fins hui s'ha vist quasi privada de contingut substancial en virtut d'una interpretació discutible i molt discutida.

Per tot això, el Consell:

Reafirma la seua decisió de reivindicar la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola com la solució més adequada per a aconseguir el reconeixement del ple exercici de la competència exclusiva de la Generalitat per a la conservació, el desenvolupament i la modificació del Dret Civil Foral valencià, prevista expressament en l'article 49.1.2a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana però l'efectivitat de la qual s'ha vist bloquejada per la restrictiva i sostinguda interpretació que el Tribunal Constitucional ha fet d'ella.

Insta el Govern d'Espanya i les Corts Generals perquè sol·liciten la declaració d'urgència del procediment de tramitació de la Proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil valencià, ateses les previsions contingudes en l'article 93 del Reglament del Congrés en relació amb el seu article 146.

D'aquesta declaració institucional es donarà trasllat a les Corts Generals, al Govern d'Espanya i a les Corts Valencianes.

Pie de página

Fuente: Oficina del Secretariado del Consell
Fecha de creación: marzo 2019
Periodicidad: cada vez que se produzca una declaración
Fecha de actualización: de acuerdo con la última declaración publicada
Fundamento: art. 37.2 del Decreto 105/2017, de 28 de julio, del Consell, de desarrollo de la Ley 2/2015, de 2 de abril (DOGV núm. 8118, de 01.09.2017)