Text:

Text:

I / D'on veníem.

Ara fa 40 anys, el poble valencià va completar el llarg viatge cap a la democràcia després d'un silenci antic i molt llarg. L'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, l'1 de juliol de 1982, va ser el punt d'inflexió d'un camí per assolir el primer autogovern democràtic de la nostra Història. El primer on les dones –a diferència de l'època foral– van poder participar i decidir en igualtat de condicions que els homes i dins d'un marc de drets, garanties i llibertats constitucionals.

Per poder-ho aconseguir, moltes persones van haver de sacrificar aspiracions vitals i professionals, van posar en risc la seua integritat física i la seua llibertat, i van eixir al carrer demanant "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" per a guanyar drets i recuperar les institucions pròpies. És de justícia reconéixer, hui, la seua contribució al nostre benestar actual.

Malgrat els entrebancs produïts per un conflicte polític d'alta intensitat –que comportà fins i tot la pèrdua de vides humanes– i malgrat les renúncies en benefici d'un acord, cal reivindicar que aquell somni polític i social va ser una realitat gràcies a la unió dels demòcrates valencians i a la capacitat de pacte, de generositat i d'entesa dels seus representants, conscients que aquell era un moment decisiu de la nostra Història.

II / Què ha suposat.

Quatre dècades després d'aquell procés, que va tindre en la negociació de Benicàssim el seu moment culminant, l'Estatut d'Autonomia simbolitza la maduresa política d'un poble. És un text que reconeix legalment les dos llengües oficials a les nostres comarques, que posa en valor una història compartida durant huit segles, i que respecta la diversitat enriquidora de la societat valenciana. L'Estatut, en definitiva, és una garantia de respecte per als cinc milions de valencianes i valencians.

L'Estatut també és la pedra angular d'un projecte polític que ha permés una profunda transformació social i material en distints àmbits: L'augment de població, de renda i de benestar. La universalització de l'educació, la sanitat i els serveis socials públics i gratuïts, i una millora profunda de la seua qualitat. La normalització de l'ús del valencià al carrer, a les aules i a l'Administració. L'impuls al teixit empresarial des de les nostres particularitats productives. La protecció de fets culturals immanents a la nostra identitat, com les tradicions, les festes o la música. O el respecte a la realitat municipalista i comarcal, essencials per a la consecució de l'autogovern i que l'Estatut protegeix.

Totes elles han estat fites derivades del desplegament competencial de 1982 –i de la posterior reforma de 2006– que singularitzen la Comunitat Valenciana dins del mapa autonòmic espanyol. L'Estatut, sens dubte, ha estat una palanca de progrés, d'avanços i de prosperitat per a la societat valenciana.

III / On anem.

A la llum de la història viscuda i amb la perspectiva del món canviant en el que s'insereix la Comunitat Valenciana actual, l'autogovern afronta nous reptes.

Hui és el moment de tornar a reclamar unes exigències justes i necessàries per al nostre progrés:

• Un model de finançament just, adequat al nostre pes territorial i poblacional i equilibrat en relació a les altres comunitats de l'Estat. És una reforma necessària que ha d'incloure la condonació del deute derivat de l'infrafinançament per a poder seguir desplegant la nostra autonomia amb igualtat i lleialtat entre el conjunt dels territoris d'Espanya
• La recuperació de la nostra capacitat de legislar en matèria de dret civil valencià, com ja va quedar escrit en la reforma de l'Estatut de 2006.
• L'acabament del corredor mediterrani, una infraestructura clau per al nostre desenvolupament econòmic.
• La gestió d'una xarxa de transports que cohesione el territori i ajude a combatre el despoblament.

Amb la mirada posada en 2030 –i alineat amb eixa Constitució global d'obligat compliment que són els ODS– l'Estatut ha de ser la palanca de la societat valenciana per respondre a desafiaments globals com la sostenibilitat i l'emergència climàtica, la digitalització de la societat, el pacte energètic, la nova economia del coneixement, les escletxes territorials i demogràfiques, i la superació de totes les desigualtats.

Aquell Esperit de Benicàssim –que va forjar l'acord estatutari, que ha permés el progrés de la societat, i que mai deixarà de reivindicar allò que mereix el poble valencià– és un recordatori indefugible per als representants públics dels 542 ajuntaments valencians i també de les Corts Valencianes. La seua essència, una lliçó fonamental 40 anys després, continua vigent: Sempre ha de prevaldre la unió per l'interés general dels cinc milions de valencians.